DIARI D´EXPEDICIÓ

Les fotos les podeu veure aquí :

http://picasaweb.google.com/clubalpi

12-05-2011  En Zisko arriba el dissabte 14 de maig. Després d'una llarga conversa amb en ell des de l'hotel de Kathmandú, hem pogut conèixer més detalls sobre la seva decisió de donar per acabada l´expedició :

1. El fet d'arribar en vehicle pel damunt dels 4.000 metres no li va facilitar l'aclimatació prèvia necessària.
2. El mal temps,força inusual per la durada,no els ha donat gairebé cap treva.
3. Les estades en el Camp I (6.400m) li van afectar físicament en excès.
4. Malgrat que el visat li caducava en pocs dies i el podia renovar,patia per la impossibilitat d´assolir el Camp II (7.200m) i així poder fer un intent de cim.
5. A excepció d'en Santiago Quintero, que ja venia molt ben aclimatat del seu país,la resta d´expedicionaris no van fer cim.
6. ot el grup marxava del Camp Base Avançat (5.700m) i això l´obligava a estar-se sol sense cap mena de serveis.

El projecte era recòrrer en solitari el pirineu d'Euskadi, Navarra i Aragó alternant els vessants francès i espanyol i per itineraris totalment desconeguts.

Els 18 dies seguits de marxa,carregat amb una motxilla de 16 quilos i superant més de 20.000m de desnivell de pujada i més de 20.000m de desnivell de baixada, fan que sigui una ruta exigent i físicament molt dura. 

El periode escollit ha estat el mes de setembre, donat que no hi ha tanta massificació i el temps acostuma a ser bo al pirineu.

He combinat la guia francesa HRP de Géorges Veron i la guia espanyola Alta Ruta Pirenaica de Sergi Lara. Pel que fa els mapes he utilitzat els números 1,2,3,4,5 de la IGN francesa (són els que mostren més dades de les vessants francesa i espanyola del pirineu).

Tot i portar mitjans d'autosuficiència pel que fa a la pernocta i el menjar, he pogut dormir i sopar cada dia en un refugi, hostal, gite d'etapa o similar. Això ha afegit més desnivell del previst inicialment.

1a Etapa Hendaia – Col de Lizuniaga 

És una primera presa de contacte amb l'Alta Ruta pel seu perfil més baix i amb el cim del Larun (900m.) pel mig. Es passa per un tram de G.R. 10 (vessant francès) abans d'anar a buscar les primeres mugues frontereres.

L'Illa de Còrsega, rep el nom molt justificat d'illa de la bellesa. S'hi arriba amb avió fins Ajaccio o Bastia o amb Ferry,normalment des de les costes franceses (Tulon o Marsella). També podem travessar l'estret de Bonifacio des de l'illa de Sardenya.

La capital és Ajaccio. Entre les poblacions principals en destaca Corti situada al bell mig de la zona més muntanyosa. Fou l'antiga capital i actualment destaca per la seva zona universitària.

És molt conegut el G.R. 20,considerat com a el més dur d'Europa i que travessa l'illa de nord a sud. El punt més alt és el cim del Monti Cinto (2.706m.), seguit del Monti Rotondo (2.622m.).

La pujada al Monti Cinto es pot fer des de la Vall d'Asco pel nord, o bé, des de la Vall del Niolu pel sud. Pel nord és més ràpid. Nosaltres ho vam fer pel sud on el desnivell és d'uns 1.600 metres. Des dels càmpings de Lozzi (1.100m.) calen 2 hores fins el refugi Ercu (1.650m) i 3 hores més fins el cim del Monti Cinto. El cami està balissat amb marques i fites de pedra. 

El Ladakh (també anomenat Petit Tibet), és una regió autònona situada al nord-est de la India dins de l'estat del Jammu/Cachemira. Geogràficament està encaixonada per les grans serralades del Karakorum al nord i de l'Himalaia al sud. Al nord i al sud de la vall del Indus, tenim les serralades més modestes del Ladakh i el Zanskar. Pel que fa els països ,el Pakistan, l'Afghanistan, la Xina i el Tibet són amb els que comparteix fronteres. Cal tenir present que hi ha zones com el Baltistan (ocupat pel Pakistan) i el Aksai Chin (ocupat per la Xina) on, degut a les invasions produïdes i els conflictes bèlics existents,les fronteres no són reconegudes o es consideren avui en dia com a provisionals. La població és de majoria budista d´origens tibetans al districte de Leh i a la vall del Zanskar. Mentre al districte de Kargil és de majoria musulmana. Un dels trekkings més coneguts és el de la vall de Markha. Comença a pocs quilòmetres de Leh, normalment a Spituk, i sol acabar a Hemis o kharu,traçant una mena de semicercle. Segueix el curs del riu Indus a l'inici i el del riu Markha durant diverses jornades. També passem per d'altres rius tributaris,menys importants. L'opció que vam escollir ens permetia completar tot el cercle del massís de Stok per una ruta no gaire transitada. 

És molt important estar-se uns dies a Leh(la capital) per poder fer una bona aclimatació,donat que si s'arriba amb avió s'aterra a 3.500 metres d'alçada.