XI MARXA dels TRAGINERS Vall-Llobrega-Mas Carrony-Puig Garrigues-Fitor-Montaguts 2014-11-09 7:55

XI Marxa dels Traginers Vall-Llobrega-Mas Carrony-Riera Can Vida-Puig de les Garrigues-Fitor-Montaguts 2014-11-09 7:55

Aquest matí, amb un temps magnífic, he fet de nou la Marxa dels Traginers que organitza el Club Alpí de Palamós.

Respecte els organitzadors cal dir que molt i molt bé. Un recorregut molt ben triat, ple de canvis, de pujades i baixades, de llocs d’interès indicats, molt ben assenyalat, molt ben condicionat, amb els avituallaments ben repartits i ben servits (no hi faltava de res quan he passat), amb l’ànim i l’alegria sempre de tots ells, facilitats per aparcar, ràpits al fer la inscripció, amb la botifarra al final –que tant s’agraeix– i una samarreta esportiva de color groc (renoi per que serà que han triat aquest color aquest any ;-)) En Resum són un excel·lent equip!! Felicitatst!!

Respecte els companys corredors, els primers quilòmetres s’ha fet realment insuportable per tots. Una “Marxa” diu el diccionari que és: “Acció de marxar un conjunt de persones, moviment amb què caminen amb un cert pas, un cert ordre.” Tot ens ve a indicar que és caminar!! No córrer. I semblava una carrera, una cursa, ... nosaltres els caminants érem realment els seus obstacles. En els primers quilòmetres el camí era de poc més de 50 cm, realment difícil l’avançament. Fotut per uns i per altres. Els corredors tenen pressa, i nosaltres els entorpim, ens trepitgen els pals. Tanta pressa tenen que després d’algun avituallament he pogut veure tot de gots i peles de taronja tirats al mig del camí. Els caminadors anem al nostre ritme, esperant si cal i sense pressionar al caminador de davant, si és algú que va més lent. Intentem gaudir del paisatge i dels llocs d’interès. Caminar i córrer són dos mons diferents, amb objectius diferents compartint un espai comú. Crec que cal separar cada vegada millor aquests dos “ramats”. La meva proposta seria que uns surtin com a mínim 30 minuts abans i que els primers quilòmetres siguin de pista, per tal de facilitar els avançaments ... i així crec que no ens molestaríem i podríem gaudir tots de la muntanya al ritme de cadascun.

Tots els corriols eren coneguts, però sempre és interessant fer-hi una nova ullada. Hem vist tres dolmens i unes inscultures, hem pujat a diferents puigs i hem travessat varies rieres. Com sempre en aquestes agrupacions de persones el meu GPS es despista un xic, crec que pels mòbils, però veureu que tot el camí és fressat i fàcil de seguir.

Una bona jornada, tot i que no se si repetiré, si cal tornar-hi potser m’esperaré a sortir una mitja hora més tard.

Salut i Cames!!