- Constituït l’any 1991, el Club Alpí Palamós celebra el seu 25è aniversari coronant el cim que dóna forma al logotip de l’entitat -
El Matterhorn o Cervino, és sense dubte la muntanya més emblemàtica d’Europa degut a la seva impressionant figura, està també catalogada com una de les més boniques del planeta. Aquesta gran piràmide de roca, ha estat sempre i segueix essent avui en dia, un dels cims més preuats per alpinistes d’arreu del món.
Per aquest motiu ara fa 25 anys, quan es va constituir el Club Alpí Palamós, es va decidir que el perfil d’aquesta muntanya passaria a ser la imatge i logotip de l’entitat.
Un any abans de constituir-se el Club Alpí Palamós, dos dels que serien els seus fundadors, en Miquel Àngel Romero i en Lluís Ropero van escalar amb èxit fins al cim del Cerví. Des de llavors hi ha hagut diversos intents però hem hagut d’esperar fins aquest passat 25 d’agost de 2016, a que la cordada de tres formada per en Jesús Correa, en Lluís Martí i la Violeta León, arribessin fins la mítica creu que corona aquest meravellós cim.
Per vies diferents:
L’any 1990 es va fer per la via Hornli de la vessant Suïssa i aquest any s’ha fet per la via Leone de la vesant Italiana. La diferència bàsica rau en la major verticalitat de la via Leone que fa sobretot més complicada la baixada del cim. Per aquesta raó molts alpinistes que pugen per la Leone, després fan la baixada per la Hornli (Suïssa) però el fet de que la cordada palamosina pugés i baixés per la Leone els va alliberar també el camí de tornada, sense trobar pràcticament ningú durant la baixada.
Com sempre recordem, una muntanya no s’ha completat amb èxit fins que la hem baixat, i en aquesta en concret, la baixada requereix una especial concentració i podríem dir que és tant o més tècnica que la pujada.
Per la seva posició, història, bellesa i dificultat tècnica, es tracta d’una escalada que podríem definir com a complexa i compromesa, en una de les muntanyes més boniques del planeta.
Hi ha muntanyes que per diferents factors, segueixen despertant el mateix interès anys després de les seves primers ascensions. El Cerví és una d’aquestes. Tot i que no s’escala com en els seus inicis i que el Club Alpí Itialià i Suís l’han equipat amb algunes maromes (corda gruixuda per superar trams de parets verticals o desplomades), o cadenes, manté intacte el seu estatus. No en va, segueix tenint la taxa d'accidentalitat més alta de qualsevol pic dels Alps.
Estratègia:
Tot i que hi ha molts factors que s’escapen del control humà, els tres companys del Club Alpí han treballat de valent per assegurar-se’n de tenir opcions de fer el cim. Una bona preparació física i anar molt coordinats amb les maniobres d’ascensió, han estat claus. Altres factors com la meteorologia s’escapen del nostre abast, però en aquesta ocasió tot ha anat de cares, i s’han trobat amb un temps immillorable, punt que ha estat força condicionant per a contribuir en l’èxit de l’ascensió.
Aclimatació:
En Jesús, en Lluís i la Violeta, estan immersos en una exigent preparació per encarar un repte majúscul aquest proper 7 d’octubre, moment en el qual sortiran cap a Nepal a intentar coronar l’anomenat Cerví de l’Himàlaia, el majestuós Ama Dablam de 6856m.
Per aquest motiu acaben de passar una setmana als Alps entrenant en alçada i durant aquests dies han pogut fer fins a 8 cims de més de 4mil metres, entre ells el Cerví.
Detalls de l’ascensió:
El passat dimecres 24 d’agost es van llevar d’un càmping on estaven allotjats a la Vall d’Aosta amb l’objectiu de pujar fins al Refugi de Carrel a 3800m.
Cal tenir en compte que venien del Massís del Monte Rosa on havien fet un bon grapat de quatre mils, entre ells el Zumsteinpitze de 4469m i havien passat dues nits en alçada, incloent una nit al refugi més alt d’Europa, la Capanna Margherita a 4455m.
Això sense dubte va contribuir a que ja arribessin aclimatats a l’intent del Cerví i els va permetre pujar al refugi de Carrel ràpidament, amb una sensació molt positiva i sense ni rastre de cansament acumulat. Des de Carrel, dijous 25 a les 5 de la matinada començarien la jornada d’atac al cim. A les 8h ja havien arribat al Pic Tyndal. Des d’allà van perdre força temps degut a que certs passos són autèntics embuts i creen taps amb altres cordades, però de forma respectuosa, avançant-ne algunes de considerablement més lentes que ells i esperant-se amb les altres... a les 11.30h ja estaven al cim. Ho havien aconseguit.
Un cop feta la foto de rigor, calia tornar al refugi de Carrel. Sense baixar la concentració això sí, començava una llarga sèrie de ràpels i desgrimpades molt aèries i delicades. Quasi 7h més tard arribaven al refugi i l’endemà amb calma baixarien de nou a Cervinia per encarar el retorn a Palamós.
