Un somni fet realitat

Avui 21 de setembre del 2003 ha entrat vent pels Pirineus. No és un dia per acostar-s´hi. Serà millor anar a les serralades interiors. El Montseny acaba essent l'escollit. Mentre fem la clàssica grimpada a les Agudes des de Sant Marçal, és produeix el moment clau: deixem volar la nostra imaginació i sintonitzem voluntats. En Joan diu : "M'agradaria anar a l'Himalaia". En Pere respon : "A mi també !". Fa temps que ens belluga pel cap i calia trobar un punt de recolçament mutu. Doncs... per què esperar ? Si els nostres desitjos convergeixen, fem-los realitat ! El massís de l'Annapurna serà el nostre destí . 

Caldrà fer tots els preparatius amb temps. Hi ha qüestions que no poden esperar : com escollir l'època de l'any (millor a la tardor), demanar vacances a la feina (el mes de novembre), reservar el vol (serà temporada alta), fer els tràmits d'entrada (visats i permisos), decidir amb qui i com farem l'ascensió ... Tot plegat un munt d'accions que no es poden deixar pel darrer moment . Ens haurem de marcar un ordre de prioritats i anar-les complint. 

Mentre transcorren els mesos anem preparant-nos tant física com mentalment pel que ens espera. Les sortides amb els companys del Club Alpí Palamós ens van donant la consistència necessària . Fem una estada als Alps al massís del Montblanc. Malgrat no fer cim, per circumstàncies que ara no analitzarem, l'experiència ha estat molt profitosa. 

Anar als Alps és viure l'essència de la muntanya impregnant-se de les històries dels seus pioners. Aquí tot prèn una altra dimensió. És hora d'ordenar un munt de sensacions: una climatologia canviant, desnivells gegantins, refugis acollidors, gent competent, paisatges aclaparadors, la tensió de la primera experiència alpina...

 L'objectiu a assolir, el Dom per l'aresta festi, no ens dóna cap opció. El refugi Domhütte està tancat i sense guardes, fruit de la nevada i glaçada dels dies anteriors. Afirmar que els guardes suïssos són d'una "altra pasta" no és exagerat. Avisen establiments públics per estar a l'aguaït de la nostra arribada, ens porten a casa seva, ens ofereixen les millors opcions possibles i ens truquen per reservar lloc a un altre refugi.

Sortim del poble de Randa (1.410m) enfilant les primeres rampes que ja no ens deixaran fins arribar al refugi. Encara tenim ben viu el trajecte en cotxe del dia anterior fins a Chamonix, sota una tempesta de pluja i llamps. Avui sembla que els núvols ens volen donar una treva, tot i fer-nos costat tot el camí. Seguim els senyals blancs i blaus i les fletxes, agafant-nos quan cal a tota mena de passamans, esglaons, escales i cordes que equipen els passos més exposats.